És una molt bona amiga meva la coordinadora d’ONG solidàries!

Tot començà el dia que se’ns va acudir que per recollir les opinions de la gent sobre les enquestes del treball, podríem idear un “flickr”, un espai d’opinió cibernètic, penjar-hi totes les publicacions de la gent i així també fer-les públiques. De seguida ho tinguérem dit, però ni l’Eugènia ni jo sabíem exactament què era, com funcionava, com es feia... Justament, la coordinadora d’ONG en tenia un d’obert i vam contactar amb ells per veure si ens podien ajudar. Molt gratament, la Sònia ens convidà un dia a la coordinadora i ens explicà tots els dubtes que teníem i que ens inquietaven. Al cap de pocs dies, ja tenia el “flickr” obert:

http://flickr.com/photos/26846157@N04/

Mica en mica el vaig posant a to!

Un dels inconvenients que té el “flickr” és que per penjar articles has de posar necessàriament una foto. Aquí ens va sorgir un altre problema... Tothom permetria que pengéssim una foto seva a internet?

Decidírem doncs que més endavant idearíem una carta de dret d’imatge pels menors d’edat que participessin al meu treball.

Llavors vam pensar que estaria bé també obrir un blog per anar-hi posant tota la informació que trobés sobre el treball. Així ho vam fer:

http://www.lacoctelera.com/educar-en-altres-realitats

El meu recorregut per la coordinadora no s’acaba aquí. Un dia, l’Eugènia tot fullejant trobà, a la coordinadora, l’”Atles de la diversitat”. És un atles on hi ha tota mena d’informació bastant comparativa del món. Aquest llibre em podia anar molt i molt bé pel treball. Així que ella m’informà, em vaig posar en contacte amb la Sònia per anar-los a veure un dia i mirar a veure què en podia treure d’aquell llibre. Casualment, vaig trobar molta infromació útil. Al ser un atles però, no el podia agafar de préstec, per tan, em van “fiar” i em van deiaxr anar a una copisteria a fer fotocòpies del que necessités. Una gran sorpresa em vaig emportar quan vaig arribar a la botiga, després de carretejar un quart d’hora un atles mida XXXXXL, d’hiper-pes i fer 20 minutets de cua, i una dona amb un somriure d’orella a orella em va dir:

- A veure maca, ensenya’m aquest llibre del qual en vols fer fotocòpies.

Obrí el llibre i fullejà una miqueta. Me’l tornà i digué:

- Ho sento nena, però nosaltres no podem fer-te fotocòpies d’aquest llibre ja que posa que està prohibida qualsevol tipus de reproducció.

- Així doncs, si vull treure’n mapes i informació com m’ho haig de fer?- vaig contestà mosquejada.

- Mira l’única manera és parlar amb l’autor del llibre i que et faci una autorització.

Indignada més no poder, vaig marxar direcció a la coordinadora. Llavors però se m’acudí que ho provaria a alguna llibreria, a veure si “colava”. El resultat nefast...

- Ho sento maca però per llei, cap llibreria pot fotocopiar llibres. Només ens és permès fotocopiar fulls ja escanejats prèviament.

I foren moltes les carbasses que m’endugué fins que al final, en una petita copisteria va “colar”. Deixant de banda el “clatellot” que em van clavar de les fotocòpies, era la dona més feliç del món.

En tornar a la coordinadora, vaig estar parlant amb unes treballadores molt trempades i em van donar un munt d’adreces de gent que em podia ajudar amb el treball i em van donar moltes fons d’informació.