Actualment estic dubtosa... Sóc conscient que m’he posat un repte difícil i complicat. No sé fins a quin punt he arribat a pensar que val més prevenir que curar i per tan em ronda pel cap canviar completament el treball ( sempre em pregunto: i si no obtinc resposta de les enquestes què?)

El resultat d’aquest treball depèn de moltes persones i cal, perquè surti bé, que participin i no siguin passives. Jo puc arribar fins a un punt, però a partir d’aquest, deixo el treball a les mans dels nicaragüencs i els senegalesos. La mentalitat que ells tenen és molt diferent que la nostra. Ells prioritzen una sèrie de coses i nosaltres unes altres.

Crec, i en vistes del que ja he vist, que em serà difícil treure’n contesta de les entrevistes que he enviat a Nicaragua i al Senegal, però sé que ho aconseguiré, ja que voler és poder.

Una altra preocupació és el tema de la informació i els contactes. Veig que de Nicaragua tinc molta informació i moltes persones per ajudar-me. Del Senegal, escassejo... Em fa por doncs que l’apartat del Senegal em quedi pobra i la de Nicaragua sigui més que suficient...